Card girgolerBb 0.0me Uu Ss EeQqdیtiamu NnLp
| Eryngium campestre | |
|---|---|
 Aspecte de la inflorescència | |
 Aspecte d'un capítol florit | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Eryngium |
| Espècie | Eryngium campestre L., 1753 |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic |
|
| Varietats | |
|
| |
 | |
El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella o panical campestre (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.
Contingut
- 1 Distribució
- 2 Morfologia
- 3 Usos
- 4 Referències
- 5 Enllaços externs
Distribució[modifica]
Es troba a la conca del Mediterrani fins al Caucas i d'Europa Central fins a Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)
Morfologia[modifica]
Planta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent (per això en castellà s'anomena cardo corredor). La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).
Usos[modifica]
Antigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tota mena de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eran una hortalissa. Conté olis essencials, saponines i tanins.
Referències[modifica]
- Plini el Vell, Història natural, (traducció al francès d'Émile Littré, p.77.)
Enllaços externs[modifica]
- USDA Plants Profile: Eryngium campestre
- Eryngium campestre Plant Profile of the Botanical Society of the British Isles
- Mapa de la distribució d'Eryngium campestre a la França continental (Telebotanica)